Guia: Drets d’autor i propietat intel·lectual
La propietat intel·lectual (PI) és el marc legal que protegeix les creacions originals i indica què es pot fer amb elles: utilitzar-les, compartir-les, adaptar-les o publicar-les, i en quines condicions.
En la PI, els drets d’ autor o copyright s’apliquen a obres creatives com textos, imatges, música, vídeos o software. Reconeixen drets morals (per exemple, que es reconegui l’autoria i es respecti la integritat de l’obra) i drets econòmics (com reproduir, distribuir, comunicar públicament o transformar una obra).
A Espanya, la norma principal és el Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (Real Decreto Legislativo 1/1996) i les seves reformes posteriors (per exemple, la Ley 21/2014).
Protecció de la Propietat Intel·lectual
-
Què protegeix la propietat intel·lectual?
Què protegeix la propietat intel·lectual?
La PI protegeix la forma expressa d’una creació (l’ “obra”), amb independència del format o suport en què es difongui: paper, digital, audiovisual, etc.
De manera general, s’inclouen obres com llibres i articles, música, fotografies i imatges, pel·lícules i obres audiovisuals, programes d’ordinador i bases de dades, mapes i dibuixos tècnics, entre d’altres.Important: la protecció se centra en l’obra com a creació original, no en l’esforç o en la inversió por si mateixos. -
Què NO protegeix la propietat intel·lectual?
Què NO protegeix la propietat intel·lectual?
El dret d’autor no empara idees generals ni pensaments abstractes. Allò que realment es protegeix és la creació tangible i original que en resulta: un llibre, una pintura, una cançó o un programa informàtic, per exemple. Dit d’una altra manera, la llei empara l’expressió única i personal que l’autor fa de les seves idees, però no les idees en si mateixes. Això explica per què es poden trobar moltes obres diferents que parlin sobre un mateix tema: cadascuna gaudeix de la seva pròpia protecció sempre que sigui fruit de l’esforç creatiu del seu autor.
Drets d'autor
Per regla general, l’autor és la persona que crea l’obra i, des del mateix instant de la creació, ja en té els drets, sense que calgui cap gestió prèvia per “aconseguir el copyright”.
A més dels drets d’autor, la legislació també regula els drets afins o connexos (per exemple, els que recauen sobre certes prestacions i produccions), els quals s’integren en el mateix ordenament jurídic de la propietat intel·lectual.
Els drets que neixen amb l’obra acostumen a organitzar-se en dos grans blocs:
a) Drets morals
Indisponibles i irrenunciables. Acompanyen l’autor durant tota la vida. Es transmeten, després de la defunció, a hereus o persones designades. Protegeixen el vincle personal entre autor i obra. Inclouen, per exemple, el dret a ser reconegut com a autor i a oposar-se a modificacions que perjudiquin la integritat o reputació del creador.
b) Drets patrimonials o d’explotació (econòmics)
Permeten al titular autoritzar o prohibir usos com la reproducció, distribució, comunicació pública o transformació (adaptacions, traduccions, etc.) i, si és el cas, a obtenir una remuneració.
Aquesta distinció és clau per entendre per què citar i atribuir no és només una qüestió acadèmica: connecta amb el reconeixement d’autoria (dret moral), mentre que copiar o difondre una obra sol afectar a drets d’explotació.
La Llei de Propietat Intel·lectual reconeix també el dret a realitzar còpies privades sense autorització prèvia, sempre que no hi hagi finalitat lucrativa ni ús col·lectiu, que l’obra ja s’hagi divulgat i que s’hagi accedit de manera legal. Com compensació pels drets que es deixen de percebre per aquestes còpies, s’estableix un cànon compensatori que s’aplica sobre suports i dispositius aptes per la gravació (CD, DVD, reproductors, càmeres fotogràfiques, fotocopiadores, etc.) i així retribuir als titulars pels usos privats de les seves obres que es puguin produir.
Com a titular, l’autor (o qui tingui els drets) pot permetre usos de la seva obra mitjançant: :
- Llicències: autoritzacions per a determinats usos (per exemple, permetre reproduir o comunicar públicament sota condicions).
- Cessions o transmisions: transferència de drets patrimonials a un tercer; en general, aquests drets poden transmetre’s mitjançant document escrit.
- Gestió col·lectiva: en alguns sectors, la gestió de certs drets poden realitzar-se a través d’entitats que administren autoritzacions o remuneracions.
A la UE i, com a regla general, també a Espanya, el termini habitual de protecció dels drets d’explotació és la vida de l’autor + 70 anys (amb particularitats segons el tipus d’obra o supòsits específics).
Quan el termini expira, l’obra passa a domini públic, el què permet el seu ús lliure i gratuït per a qualsevol persona, sempre que es respectin els drets morals irrenunciables. Així i tot, s’han de respectar aspectes vinculats al reconeixement d’autoria quan correspongui.
Una obra també pot ser de domini públic si l’autor renuncia expressament als seus drets patrimonials.
L’obra òrfena és una obra protegida pels drets d’autor els titulars de la qual no poden identificar-se ni localitzar-se després d’una cerca diligent (consultes en registres, bases de dades especialitzades i altres fonts raonables, segons els casos). El problema que presenta és que, encara que té els drets, no hi ha ningú que vulgui demanar permís per utilitzar-la i això dificulta la seva difusió i explotació.
Diferències entre copyright, propietat intel·lectual i propietat industrial
-
Propietat intel·lectual
Propietat intel·lectual
- Protegeix creacions originals de caràcter literari, artístic o científic: llibres, artícles, fotografies, vídeos, software, materials docents, etc.
- Comprèn drets morals (reconeixement, integritat) i drets patrimonials (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació).
- Neixen automàticament al crear l’obra, sense registre.
-
Drets d'autor / Copyright
Drets d'autor / Copyright
- Formen part de la propietat intel·lectual.
- Abarquen especialment l’explotació econòmica de l’obra (drets patrimonials).
- La seva durada habitual és la vida de l’autor + 70 anys.
-
Propietat industrial
Propietat industrial
- No forma part de la propietat intel·lectual encara que es confonguin.
- Sí inclou marques, patents, models d’utilitat, dissenys industrials, denominacions d’origen.
- Requereix registre formal i protegeix invencions, identitats corporatives o dissenys.
Llicències Creative Commons
A més del model tradicional de “tots els drets reservats”, existeixen llicències estandarditzades que permeten compartir obres indicant de forma clara quins usos estan permesos.
Les llicències Creative Commons permeten legalment als autors mantenir els drets de copyright i no cedir-los a les editorials. Les llicències sempre parteixen de la condició bàsica que es reconegui i citi la obra de forma específica (CC BY) i afegint les següents possibles condicions:
- NC – No comercial (No commercial): es pot copiar, distribuir, exhibir l’obra i fer obres derivades per a fins no comercials.
- ND – No derivades (No derivatives): es pot copiar, distribuir, exhibir i representar còpies literals de l’obra i no té dret de produir obres derivades.
- SA – Compartir igual (Share Alike): es poden distribuir obres derivades sota una llicència idèntica a la llicència de l’obra original.
| Llicència | Descripció dels drets | Resum |
|---|---|---|
CC BY
|
Aquesta llicència permet als reutilitzadors distribuir, remesclar, adaptar i construir a partir del material en qualsevol medi o format, sempre que es doni crèdit al creador. La llicència permet l’ús comercial. |
|
CC BY-SA
|
Aquesta llicència permet als reutilitzadors distribuir, remesclar, adaptar i construir a partir del material en qualsevol medi o format, sempre que es doni crèdit al creador. La llicència permet l’ús comercial. Si es remescla, s’adapta o es construeix a partir del material, s’ha de llicenciar el material modificat sota les mateixes condicions. |
|
CC BY-NC
|
Aquesta llicència permet als reutilitzadors distribuir, remesclar, adaptar i construir a partir del material en qualsevol medi o format només per a finalitats no comercials, i sempre que es doni crèdit al creador. |
|
CC BY-NC-SA
|
Aquesta llicència permet als reutilitzadors distribuir, remesclar, adaptar i construir a partir del material en qualsevol medi o format només per a finalitats no comercials, i sempre que es doni crèdit al creador. Si es remescla, s’adapta o es construeix a partir del material, s’ha de llicenciar el material modificat sota les mateixes condicions. |
|
CC BY-ND
|
Aquesta llicència permet als reutilitzadors copiar i distribuir el material en qualsevol medi o format en la seva forma original (sense adaptar), i sempre que es doni crèdit al creador. La llicència permet l’ús comercial. |
|
CC BY-NC-ND
|
Aquesta llicència permet als reutilitzadors copiar i distribuir el material en qualsevol medi o format només en la seva forma original (sense adaptar) i només per finalitats no comercials, sempre que es doni crèdit al creador. |
|
Marc legal
La normativa bàsica a Espanya sobre la propietat intel·lectual és el Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996), aplicable també a Catalunya.
Entre les seves reformes, destaca la Ley 21/2014.
Pel Registre de la Propietat Intel·lectual, el marc principal és el Real Decreto 281/2003 (Reglamento del Registro General)
RDL 1/1996 (BOE) Ley 21/2014 (BOE) Real Decreto 281/2003 (BOE)