Guia: Narrativa
La bibliometria narrativa és una estratègia d’anàlisi qualitativa que integra indicadors bibliomètrics dins d’un relat estructurat, amb la finalitat de contextualitzar, justificar i comunicar de manera clara i fonamentada, la producció científica d’un investigador, grup o institució.
Tanmateix, permet defendre i contextualitzar els mèrits presentats en els processos d’acreditació i en els sexennis de recerca de les agències d’avaluació universitària, en els que es consideren les següents dimensions d’anàlisis:
Contextualització de les mètriques
Què es pot destacar en una narrativa?
La narrativa de posició consisteix a contextualitzar un valor numèric aïllat perquè el seu significat sigui compatible en funció de la disciplina acadèmica i l’any de publicació. Incorporar el rànquing o l’escala en la qual se situa una mètrica quantitativa permet interpretar si un resultat és òptim, crític o neutre.
Per exemple, tenir 5 cites pot ser molt o poc depenent de la data de publicació (si és més o menys recent), la disciplina en la qual s’emmarca el treball i la tipologia documental (article, revista, capítol de llibre, etc.).
Les principals mètriques que ajuden a construir aquesta narrativa de posició són:
- Mètriques de citació: El percentil o indicadors normalitzats com el FWCI (Field-Weighted Citation Impact) o el CNCI (Category Normalized Citation Impact), basats en el nombre de cites rebudes.
- Mètriques d’impacte de la revista: El quartil o el percentil segons el valor del factor d’impacte de la revista on s’ha publicat.
La narrativa de context consisteix a detallar qui i el nombre de les quals mencionen les teves publicacions i treballs. Ressaltar en quina secció s’ubica la cita —sigui en la introducció, la metodologia o la discussió— ajuda a comprendre la utilitat real i l’aplicació específica que ha tingut la teva recerca per altres autors.
Per exemple:
- Una cita en la introducció: Indica que el teu treball serveix de base teòrica o antecedents.
- Una cita en la metodologia: Demostra que els teus mètodes o eines són replicats o adaptats.
- Una cita en la discussió: Significa que els teus resultats s’estan comparant directament per a validar, contrastar o discutir noves troballes.
La narrativa d’agents consisteix a identificar quins actors —siguin autors individuals, grups de recerca o institucions— estan citant les teves aportacions. Destacar el perfil d’aquests agents ajuda a demostrar l’abast, el prestigi i la influència internacional de la teva publicació.
Analitzar qui et cita permet visibilitzar:
- Líders d’opinió: Si el teu treball és validat per investigadors referents o d’alt impacte en la teva àrea.
- Institucions de prestigi: Si les teves publicacions capten l’atenció d’universitats o organismes internacionals de primer nivell.
- Transversalitat o xarxes de col·laboració: Si estàs aconseguint impacte fora del teu cercle local, obrint la porta a futures aliances estratègiques.
La narrativa d’audiència consisteix a quantificar i qualificar els grups destinataris i usuaris de la teva recerca, tant dins com fora de l’acadèmia. Analitzar aquest factor permet demostrar l’impacte social, mediàtic i la transferència de coneixement d’una publicació.
Per exemple, ajuda a valorar i visibilitzar:
- Presència en mitjans: L’eco i la influència del teu treball en la premsa digital, blogs científics o xarxes socials.
- Lectors potencials: El volum d’usuaris que guarden o consulten els treballs en gestors de referències (com Mendeley extraïble des d’Altmetric).
- Abast geogràfic: Determinar si l’interès que desperta la teva recerca és d’àmbit local, nacional o internacional, identificant en quines regions del món està impactant més.
A. Aportació
Aquestes mètriques es basen a comptabilitzar quantes vegades una publicació és citada en altres treballs científics, utilitzant bases de dades àmplies i preferiblement no comercials. Per obtenir una visió més precisa i reduir desviacions, convé fer servir indicadors com les cites normalitzades per àrea i el recompte de cites sense autocites.
Fonts: Web of Science, Scopus, Dimensions.
A continuació, pots consultar com obtenir aquestes mètriques, conjuntament amb exemples de narrativa:
Nombre de cites Cites normalitzades Percentil
Exemple de narrativa
Des de la seva publicació l’any 2023 a la revista Molecules, l’article ha acumulat 116 citacions, la qual cosa demostra un elevat interès per part de la comunitat científica. El seu Field-Weighted Citation Impact (FWCI) de 5,78 indica que ha estat citat més de cinc vegades i mitja per sobre de la mitjana de treballs similars publicats aquell mateix any, subratllant el seu alt impacte dins de l’àrea. A més, el volum de citacions el situa entre el 3% dels articles més anomenats del 2023 en l’àmbit de la química, reforçant encara més la seva rellevància. [Consulta realitzada el 19 d’agost de 2025].
Aquestes mètriques es basen a comptabilitzar les descàrregues, visualitzacions o visites que rep una aportació en repositoris acadèmics, plataformes editorials o infraestructures digitals científiques. No n’hi ha prou amb el nombre total: les dades han d’explicar-se i situar-se en context, incloent-hi informació sobre els països, institucions o ciutats des d’on es va accedir i la rellevància d’aquests accessos.
Fonts: plataformes editorials, repositoris institucionals o genèrics.
Des de la Biblioteca IQS oferim les estadístiques enregistrades a aportacions dipositades al Repositori Institucional DAU. Si ho necessites, ens pots contactar via correu electrònic.
Exemple de narrativa
L’article presenta una visibilitat destacada dins del repositori institucional DAU. Fins a la data, ha acumulat 208 visualitzacions i 35 descàrregues, la qual cosa evidencia un interès continuat per part de la comunitat acadèmica i professional.
En el pla geogràfic, les consultes procedeixen majoritàriament dels Estats Units (58 visites), seguit de Singapur (7), China (4) i el Canadà (3), la qual cosa confirma la projecció internacional de l’article i la seva circulació en els entorns de recerca especialitzats.
En conjunt, les xifres reflecteixen una presència sòlida i un impacte rellevant dins del repositori, tant pel volum de visites com per la diversitat de procedències dels seus lectors. [Dates extretes el 27/02/2026]
Aquestes mètriques analitzen les mencions que una investigació rep fora de l’àmbit acadèmic, la qual cosa permet mesurar la seva influència en contexts culturals, educatius, polítics o socials. S’han de tenir en compte referències en documents no acadèmics -com informes de polítiques públiques- i evidències d’ús o impacte. També aporten informació, les mencions en mitjans i plataformes socials especialitzades, que ajuden a identificar quins públics han mostrat interès o han reconegut el seu valor.
Fonts: Altmetric, PlumX, The Lens, Overton
Mètriques alternatives (Altmetric y PlumX)
Exemple de narrativa
L’article fou mencionat en 32 notícies de 29 mitjans de comunicació, 1 blog, 19 usuaris en X (abans Twitter) aconseguint un total de 204,862 de seguidors i compartit en 4 pàgines de Facebook. A més, ha rebut 59 cites acadèmiques (Dimensions) o compte amb 121 lectors a Mendeley, la qual cosa reforça la seva rellevància tant en l’àmbit científic com en la divulgació més àmplia.
Gràcies a aquesta atenció, l’article ha aconseguit un Altmetric Attention Score de 228, posicionant-se dins del 5% superior de totes les publicacions científiques avaluades per Altmetric. Destaca especialment pel seu nivell d’atenció, situant-se en el percentil 98 respecte a publicacions de la mateixa edat i en el percentil 96 dins de la seva mateixa font i antiguitat. Aquesta puntuació reflecteix un alt nivell d’interès tant en els mitjans acadèmics com en els no acadèmics. [Dades extretes el 27/02/2026]
B. Medi de difusió
Aquests indicadors quantitatius avaluen l’impacte d’una revista o editorial en la comunitat científica. Inclouen mètriques com el factor d’impacte i la classificació en quartils, que permeten mesurar la seva rellevància en una àrea disciplinària i comparar el seu rendiment amb els d’altres publicacions similars.
Fonts: Journal Citation Reports (Web of Science), Citescore (Scopus), Scimago (Scopus), SJR (Scopus), Dialnet mètriques
Exemple de narrativa
La revista Molecules és una publicació científica internacional revisada per pars que destaca per l’enfocament en la química o la biologia molecular, àrees fonamentals pel desenvolupament de la recerca interdisciplinària. Segons les dades més recents del Journal Citation Reports (JCR), Molecules compta amb un Journal Impact Factor (JIF) de 4.6, la qual cosa reflecteix una notable freqüència de citació dels seus articles i la seva rellevància en la comunitat científica.
En quant el seu posicionament dins les categories temàtiques del JCR, Molecules s’ubica en el quartil Q2 tant en la categoria de BIOCHEMISTRY & MOLECULAR BIOLOGY com en la de CHEMISTRY, MULTIDISCIPLINARY, la qual cosa indica un acompliment sòlid respecte a altres revistes del mateix camp. En particular, se situa en el percentil 74.5 (lloc 82 de 320 revistes) en Bioquímica i Biologia Molecular, i en el percentil 68.4 (lloc 76 de 239 revistes) en Química Multidisciplinària. Aquestes posicions mostren que Molecules es troba per sobre del terme mitjà en ambdues àrees, la qual cosa reforça el seu prestigi com a plataforma de publicació.
Aquests indicadors avaluen la qualitat de la gestió i dels processos editorials d’una revista o editorial. Consideren aspectes com la taxa d’acceptació, el tipus de revisió per pars i el grau d’internacionalització. La seva validesa sol acreditar-se mitjançant certificacions que garanteixen el compliment de bones pràctiques editorials estandarditzades, com, per exemple, el Segell de Qualitat FECYT.
Fonts: DOAJ, DOAB, Sello CEA-APQ, Segell de Qualitat FECYT
Exemple de narrativa
L’aportació ha estat publicada a la revista X certificada amb el segell de qualitat FECYT i indexada en el DOAJ, certificant que publica en obert i sotmet els seus continguts a una revisió independent i externa per pars.
C. Ciència oberta
Es valorarà que les aportacions estiguin en accés obert mitjançant repositoris institucionals o temàtics, com, DAU Repositori Institucional de la Universitat Ramon Llull, Zenodo o els inclosos a RECOLECTA. També es tindrà en compte la publicació en revistes o plataformes d’accés obert diamant, sense costos per autors ni lectors. En tots els casos, el dipòsit en un repositori continua sent obligatori, independentment del model d’accés obert utilitzat.
Necessites dipositar un article amb afiliació IQS a DAU? Respon el següent formulari o contacta amb Biblioteca IQS.
Exemple de narrativa
La versió acceptada de la publicació ha estat dipositada al Repositori Institucional DAU de la Universitat Ramon Llull d’accés obert agregat per RECOLECTA (http://hdl.handle.net/20.500.14342/5536) sota llicència CC BY-NC, complint amb el requisit de la convocatòria i a la vegada contribuint a la ciència oberta.
Es recomana publicar en obert les dades, mètodes i software de recerca en repositoris reconeguts que garanteixin estàndards internacionals i preservació a llarg termini (p. ex., Zenodo, GitHub o repositoris de RECOLECTA). És essencial indicar el repositori utilitzat i el seu identificador persistent (DOI o altres).
Es pot afegir informació sobre mètriques d’ús, el grau de compliment dels principals FAIR i exemples de reutilització per tercers. També s’ha d’enregistrar la data de dipòsit per assegurar el seguiment de la seva difusió.
Exemple de narrativa
Les dades recollides i generades en la recerca s’han tractat seguint els principis FAIR i d’acord amb les directrius del Pla de Gestió de Dades del projecte X, elaborat amb l’eina X. A més, s’han dipositat a CORA. Repositori de Dades de Recerca (https://doi.org/10.34810/data526) sota la llicència CC BY‑NC 4.0. El conjunt de dades ha rebut 1.798 visualitzacions i un total de 496 descàrregues. [Dades extretes el 27/02/2026]
Aquest apartat avalua la generació de coneixement realitzada en col·laboració i amb la implicació activa de la ciutadania en tot o part del procés de recerca (ciència ciutadana, ciència participativa o ciència comunitària). Tanmateix, es valora el diàleg i la cocreació amb altres sistemes i agents socials, com administracions públiques, comunitats locals, col·lectius, entitats o organitzacions del tercer sector.
Per defendre aquesta narrativa, es recomana utilitzar SciStarter com a font de consulta i plataforma de registre per certificar l’abast del projecte.
Exemple de narrativa
Aquesta aportació és fruit d’un procés de ciència participativa realitzat en col·laboració directa amb un col·lectiu social local. En lloc d’una mirada tradicional, la recerca es va dissenyar mitjançant sessions de cocreació conjuntament amb l’Associació de Veïns de Sarrià, implicant activament als seus membres en la fase de debat i recollida de testimonis/dades sobre [tema d’estudi].